Bon Nadal

I arriba un altre Nadal, un altre cap d’any i el moment de fer balanç. Però aquest any no vull fer balanç, no vull omplir només la part negativa de la balança, la llista pros i contres. Tampoc vull fer propòsits per l’any vinent ni demanar desitjos que sé que mai es compliran. No vull pensar en cap futur mentre visqui en un present estroncat.
No vull fer balanç recordant un any dolorós, un any de vidres entelats i d’estels caiguts. No vull recordar punxades penetrants de dolor, ni els pessics que contínuament han interromput breus i dolços somnis. No vull fer memòria de les esgarrapades, dels pelats ni de les caigudes. No vull passat comptes de les gotes que s’ha empassat el coixí ni dels remordiments amuntegats damunt la tauleta.
Voldria passar pàgina, tancar un capítol i obrir-ne un altre però no, això no és possible. Tot plegat només és un punt i seguit. Un punt i seguit que exigeix treure la força i la voluntat per somriure a la vida, mentre ella només em deixa fer camins amb pujades amb pedres i entrebancs i amb núvols de tempesta que converteixen el dia a dia en una lluita per la supervivència.
Ha arribat un altre Nadal amb les esperances trencades en mil bocins de pols d’estels escampats per l’infinit.