decidir

Si se callase el ruido oirías la lluvia caer… ahir va callar... i de sobte vaig sentir, potser, paraules que dibuixaven un somni. Immòbil, colpasada, sorpesa i sense paraules. Una proposta interessant, una oportunitat s’ha obert pas entre els fantasmes dels últims dies. O potser només ha tornat la realitat encara un xic més borrosa. No ho sé. En un instant, un gir de 180 graus es presentava davant meu. O potser només és una continuïtat lògica... Amb una nova proposta laboral a les mans arriba l’hora de decidir. Necessito però, opinions, consells i abraçades...

...

Encongida, sense sobresortir, passant desapercebuda enmig d’una gran multitud. Una multitud que camina, que avança cap uns objectius que ella... ella no té gens clars, podríem dir que ni tant sols els té. Divaga, observa, s’atura, continua per un camí que poc a poc descobreix que no és el seu, o potser sí. No ho sap. Dubta, torna enrere, canvia de destinació però altre cop dubta. S’atura, pensa i torna a pensar. Potser pensa massa, potser dóna massa voltes a tot plegat o potser no. Potser només és una manera d’intentar fer i escollir el millor però ara, ara ni tant sols sap escollir ni decidir. I no ho ha conclusions. No hi ha idees clares, només idees que de seguida perden la claredat. I una vegada rere una altra. Contínuament, obrint nous horitzons que es perden en mil bocins.

Paraules

Paraules, paraules inesperades, que ens sorprenen, que ens dibuixen un somriure. Paraules que ressonen en el nostre interior i que ens fan pensar. Paraules simples i clares, paraules que potser, també tenen un doble sentit. Paraules dolces i paraules agradables que en fan sentir aquell pessigolleig. Paraules que arriben per sorpresa i que ens fan desprendre, ni que sigui per uns instants, dels maldecaps del dia a dia. Al cap i a la fi però, només paraules…

Si se callase el ruido oirias la lluvia caer

L’escenari del Casal Francesc Macià de Centelles es va convertir en un port on uns mariners ens van explicar històries de les nostres vides. Van arribar missatges de nàufrags, van sentir histories d’amor i desamor, històries que ens despertaven tots els sentiments. Paraules mesurades, buscades i ben trobades. Paraules que ens arribaven i ens feien sentir com uns mariners més. Les històries del senyor Verges, la seva llenceria i les seves anècdotes es barrejaven formant un combinació màgica amb les històries del gran Ismael Serrano. Perquè, una vegada més, vam gaudir d’un gran concert, gran i llarg, més de 3 hores de música, amb 4 bisos... això sí que és un home que viu i sent la música! Com diu Serrano ‘el amor es eterno mientras dura’ o ‘no está perdidio aquello que no fue’ o ‘la esperanza es el sueño de todo hombre despierto’ entre moltes d’altres. Però, els molts versos, jo em quedo amb aquests:
‘Si se callase el ruido oirías la lluvia caer limpiando la ciudad de espectros, te oiría hablar en sueños y abriría las ventanas. Si se callase el ruido quizá podríamos hablar y soplar sobre las heridas, quizás entenderías que nos queda la esperanza.‘


Un concert que ens va deixar sense paraules…


Foto: posta de sol a l’Alguer, una imatge semblant a la que vestia el fons de l’escenari del concert

Roma, al capvespre

Perquè tornem a ser dilluns, i arriba el final de les vacances, el final de la desconnexió i la tornada forçosa a la realitat...S'han acabat els capvespres a la fresca amb la caiguda d'un sol potent que deixa pas a una nit càlida entre restes dels nostres orígens...

'La vida a veces te invita a una ronda, te guiña los ojos, concede una tregua. Quizá sólo dure un segundo este sueño, pero, sin duda, habrá merecido la pena.' Ismael Serrano

Ciao Roma!!!

Perquè tot s'acaba... i els viatges i les vacances també...Després de 4 dies empapant-nos de cultura clàssica i renaixement ha arribat l'hora de tornar. De tornar però, carregades de cultura i d'encara més entusiasme per aquest món romà. Han estat 4 dies de calor, de mal de peus, d'adoquins i de moltes ampolles d'aigua però, tot té la seva recompensa... La Fontana di Trevi, la lloba capitolina, el Vaticà, la basílica, la cúpula i la capella Sixtina, la Via Appia Antica, el Coliseu, les Catacumbes, el Panteó, el Palatí i el Fòrum Romà, Campidoglio, l'Ara Pacis, la Piazza Navona, el Campi di Fiori, Trastevere, el relax a la font i a la Villa Borghese i etc i etc...Totes les fotos a:http://picasaweb.google.com/jess.carol

i altre cop cap de setmana... serà temps de recuperació...