Noves aventures

Gairebé sense temps per fer-me’n la idea, gairebé encara amb els nervis del primer, gairebé sense tocar de peus a terra… ha començat un nou projecte, una nova manera de veure el món, una nova manera de sentir-me realitzada.
Com un nen en el seu primer dia de cole, aquest dilluns ha començat una nova etapa. No sé si durarà, no sé si me’n sortiré, no sé si funcionarà… sé poques coses, però una, és que en tinc ganes!
Corregudes cap a l‘estudi, trucades gratificants i altres que et deixen sense entrevista, cròniques per la COM mentre cal preparar entrevistes, mirades de complicitat entre els companys, copets a l’esquena i somriures que m’empenyen a creure’m, cada dia una miqueta més, que estic fent un magazine diari...
És molta feina, és molta responsabilitat i requereix de tota la meva atenció. Tots sentits estan expectants, tots apunt per captar qualsevol idea. No sé si és bo, no sé si m’afectarà més del compte. Ara el que sé és que em sento realitzada, que la feina em surt per les orelles però, que quan arriba el punt d’un quart de dues i és hora de seure davant del micròfon em sento a gust...