buscant perquès...

Buscant respostes a tots els perquès. Però sense trobar-les. Convivint a cada instant amb una situació no del tot nova però si molt més propera del que tots podríem desitjar. Noves rutines, noves vivències, noves situacions que, ara mateix, em superen. Les llàgrimes contingudes s’amaguen sota la pell fins que ja no n’hi caben més i surten a la mateixa hora que els estels. La impotència torna a ser la companya de viatge que volem evitar però que no ens podem treure de sobre. I mentrestant els dies passen i la vida segueix com si el meu petit univers no formés part del món. Un microcosmos que divaga perdut sense patró.