Deixar passar les oportunitats… totes i cada una sense donar-me opció a un petit canvi en al meva vida. Paulo Coelho diu que si tinguéssim més present la mort valoraríem molt més la vida i mai deixaríem de fer aquella trucada tant desitjada. Té tota la raó. I jo sóc el perfecte exemple d’aquests que no fan mai res per… no el sé el perquè… potser per por? Per manca de saber improvisar? D’arriscar? No ho sé… cada cop tinc més por de tot, por de canviar alguna cosa de la meva vida,. Cada dia demano a crits un canvi, una alegria… i quan en tinc la oportunitat.. em faig enrere… no fos cas que arrisqués i no sortís bé. Fins q arribarà el meu dia i no hauré fet res d’emocionant. Potser la mort ens hauria d’amenaçar una mica més a tots i cadascun de nosaltres...