Dies

Dies obscurs vaguen en el buit. La sordesa, intencionadament m’afecta. La vista, veu més enllà del mar. El tacte aconsegueix sensacions agradables. L’oïda sent el q li interessa. L’olfacte només nota l’aire carregat i el gust percep grans amargs que gairebé no pot superar.
Dies feixucs em volten. Deixant un rastre àcid i una remor d'ortigues al cos. El braç cansat es deixa caure sense por amb un intent fracassat per alliberar tensions. I el mocador, es deixa caure suaument per entre pensaments impurs carregats de bona fe.
Dies intencionats m’ataquen. M’intenten descobrir utilitzant mals mètodes que encara pus resistir. Em paren les millor trampes que tenen, intenten mantenir l’equilibri, no es possible. A vegades caure és més fàcil del que sembla, i aixecar-se, molt complicat sense una ànima en qui confiar.
Dies neguitosos humitegen el que troben. Omplen llàgrimes amb els mes tristos sentiments. Llàgrimes vessades donen testimoni. Aquest moltes vegades insultat per qui més el comprèn, o falsos testimonis que acaben d’humitejar el que en cara queda eixit.
Dies fracassats van quedant enrere. Infinits intents inútils per pujar paret, o encara, per posar fonaments. Gairebé per cavar-te la tomba i així, deixar intents frustrats el més enrere possible.
Dies inútil em desperten, obligant-me a començar una nova jornada, de segur carregada de contundents ventades que m’obligaran a caure, ventades plenes d’ignorància i hipocresia. Moments més tard hauré de tornar a aixecar les alegries que suposadament hauran sorgit del no res.
Dies angoixats em travessen, com una llança enmig del cor, deixant així el dolor al descobert, perquè qualsevol àguila vingui a estripar-me la vida, i així no haver de patir més.