...estudiar...

Un munt d’apunts i llibres s’amunteguen sense fre damunt la taula. Pels universitaris significa que s’acosta el juny... Un mes dur. Ens hi juguem molt i ningú se’n fa la idea. És el nostre futur, la llicenciatura que esperem que algun dia arribarà... Ens deixem els colzes sobre la taula i a les biblioteques, i les llàgrimes cauen davant l’esforç perdut amb un suspens injust. Les eminències que donen classe també s’equivoquen. Viuen en el seu núvol inflat. Per més eminències que siguin molts d’ells sempre seran un pèssims pedagogs... Però el món està muntat així.
A dos quarts de tres s’han acabat les classes.... i ara què? Ara queda tot un mes de treball intens. Davant meu un munt d’informació acumulada en molt poc temps espera ser devorada per les meves entranyes. Avui en dia el pitjor mal de l’home és la saturació d’informació. Per naturalesa som incapaços d’absorbir aquests nivells i tot plegat ens porta a un estat d’angoixa permanent gens recomanable per a cap ésser humà. Com tot l’angoixa és bona, però amb mesura... Una mesura que molts pocs són capaços de trobar.
Són dies en què una mosca és capaç de distreure’ns durant hores... i després el remordiment i l’angoixa causada per aquest fet ens roseguen el cervell durant dies... Però som tossuts i seguim, i seguim fins que se’ns clouen els ulls i arribem a somiar damunt de tot el que ens hem de ficar al cap perquè un dia determinat ho puguem escopir sobre el paper, i perquè després trobem el nostre nom en una llista amb un bona nota al costat... Acadèmicament estudiar és això! Llavors ve allò tant bonic de la realització, la formació i la realització personal.. Bé, cadascú que s’ho miri com vulgui... és cert que ens formem com a persones però a base de molt sacrifici que desgraciadament ningú reconeix... I sinó quants cops hem sentit allò de: que viuen bé aquests estudiants sense forte res! O no?