Si se callase el ruido oirías la lluvia caer… ahir va callar... i de sobte vaig sentir, potser, paraules que dibuixaven un somni. Immòbil, colpasada, sorpesa i sense paraules. Una proposta interessant, una oportunitat s’ha obert pas entre els fantasmes dels últims dies. O potser només ha tornat la realitat encara un xic més borrosa. No ho sé. En un instant, un gir de 180 graus es presentava davant meu. O potser només és una continuïtat lògica... Amb una nova proposta laboral a les mans arriba l’hora de decidir. Necessito però, opinions, consells i abraçades...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada