L’escenari del Casal Francesc Macià de Centelles es va convertir en un port on uns mariners ens van explicar històries de les nostres vides. Van arribar missatges de nàufrags, van sentir histories d’amor i desamor, històries que ens despertaven tots els sentiments. Paraules mesurades, buscades i ben trobades. Paraules que ens arribaven i ens feien sentir com uns mariners més. Les històries del senyor Verges, la seva llenceria i les seves anècdotes es barrejaven formant un combinació màgica amb les històries del gran Ismael Serrano. Perquè, una vegada més, vam gaudir d’un gran concert, gran i llarg, més de 3 hores de música, amb 4 bisos... això sí que és un home que viu i sent la música! Com diu Serrano ‘el amor es eterno mientras dura’ o ‘no está perdidio aquello que no fue’ o ‘la esperanza es el sueño de todo hombre despierto’ entre moltes d’altres. Però, els molts versos, jo em quedo amb aquests:
‘Si se callase el ruido oirías la lluvia caer limpiando la ciudad de espectros, te oiría hablar en sueños y abriría las ventanas. Si se callase el ruido quizá podríamos hablar y soplar sobre las heridas, quizás entenderías que nos queda la esperanza.‘
Un concert que ens va deixar sense paraules…
Foto: posta de sol a l’Alguer, una imatge semblant a la que vestia el fons de l’escenari del concert
1 comentari:
juasjuasjuas....si tot ho fa igual de bé i llarg... la continuació te la deixo oberta...
una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada